Som una colla de "carrossaires" del Carnaval de l'Escala que ens diem Punt de Soldadura encara que ens coneixen més per la Carrossa de la Joina. Les idees de la carrossa les porta la Rossi i les de la disfressa, la Joina. Les ànimes de l'estructura són en Xicu, en Falgàs i en Joan. Barallant-se amb fulloles, ferros, xispes i soldadures fan virgueries. De res, o més ben dit, d'un piló d'aquest material en fan un elefant indi, un drac gaudinià, uns cavallets de mar de l'Illa Mateua, un drac que "treu foc pels queixals", una granota "aixencallada", un volcà krakatonià, el Kremlin, el Taj Majal, una titella gegant que mou els ulls a "lo Marujita Díaz" i sembla l'Ozil, ... o qualsevol andròmina que es proposen. No tenen res difícil. Ho fan tot "difàcil".
Una colla de donzelles ajuden a fer la vestimenta de la comparsa, coquetejant, unes, amb la màquina de cosir, garlant, les altres, amb els "patrons", agulles, betes i fils tot "embestant" teixits de tota mena de vistosos colors fins convertir-los en algues, gnomos, pallassos, gats i rates, turistes, zíngars, russos, geishas, samurais o simplement titelles filles de la titella mare.
Una "banda de matalots" acaben de rematar la feina de la carrossa amb paper, "cola", porexpan ("pelospan" com en diuen alguns) i altres "xarandaques". Els més matalots, "els bruts" fins a les celles i enfilats com els millors equilibristes del "Cirque du Soleil" donen el toc colorista a tota aquesta "andròmina" ajudant a que tot sembli el que vol ser.
Finalment, els tècnics encarregats de recordar-nos que les orelles són per gaudir de la música i que convé fer una "ITV" de l'oïda una vegada l'any (després del Carnaval), entre cables i "enxufes" munten els "altaveus" (mai més ben dit). Ho repeteixo ?
Entre soldadura, engomada, pintada i al mig de mil i una xispes no hi manquen les becaines al sofà, les xocolatades de la mitjanit dels dijous, els "xenflis" dels dissabtes, el "cava" del diumenge, el cafè a "ben sopat", les xerrameques al voltant de l'estufa de construcció pròpia els dies de forta fret i els nervis tot mirant els partits del Barça i l'atracament del "trencilla" de torn.
El local està situat a La Clota Grossa ben bé al mig d'un curiós paisatge a recés d'uns frondosos pins. El fort vent de l'hivern xiula en passar pel mig de les branques donant el to d'una pel.lícula hitchcockniana. Dins, el treball pausat comença passada la festivitat dels Reis tornant-se en frenètic a pocs dies del Carnaval. El decorat del local, testimoni de "les mil una" destaca pels pòsters "educatius", pintades, "graffitis" i sobretot per tota classe de "restes de sèrie" d'altres carrosses barrejades amb eines, cables, pots, pinzells, fustes, "varilles", "planxes de ferro", fulloles tot fent un batibull amb papers de diari i plàstics. La seva visió i el seu aspecte ens transporta a un taller que la majoria hem conegut i recordem. Sabeu a quin em refereixo ?
I si no "fas bondat" et diuen que vindrà la noia de la nevera, de manera que tots els homes ens portem malament sense cap resultat. Això és com ets petit i et diuen que vindrà el "coco". Aquesta en té dos.
Però tot això s'ha acabat. El local, amb la finalitat de convertir l'indret en un parc, s'ha derruït. El sol i la lluna, de l'última carrossa, s'han amagat en un altre edifici. El sol i la lluna il.luminaran, un de dia i l'altra de nit, les altres carrosses que també han estat traslladades.
I ja hi som. Estem en un altre lloc. Una nau. Espacial ? No ! Especial.
Hi ha 4 carrosses més. La fressa és quatriplicada. Hi trobo a faltar els pòsters educatius. De bon començament, les parets grises donen un aire de fotografia de l'Esquirol, més tard, a mesura que les carrosses agafen color dels pinzells i pintures que els "matalots" s'encarreguen de fer anar, ja sembla una postal de colors. De totes maneres hi ha moments en que sembla una foto instagram manipulada per una mà experta. L'ànec s'ha tornat groc, les palmeres agafen color, l'elefant passa de gris a dorat i el camió porta una marxa AC/DC.
Una colla de donzelles ajuden a fer la vestimenta de la comparsa, coquetejant, unes, amb la màquina de cosir, garlant, les altres, amb els "patrons", agulles, betes i fils tot "embestant" teixits de tota mena de vistosos colors fins convertir-los en algues, gnomos, pallassos, gats i rates, turistes, zíngars, russos, geishas, samurais o simplement titelles filles de la titella mare.
Una "banda de matalots" acaben de rematar la feina de la carrossa amb paper, "cola", porexpan ("pelospan" com en diuen alguns) i altres "xarandaques". Els més matalots, "els bruts" fins a les celles i enfilats com els millors equilibristes del "Cirque du Soleil" donen el toc colorista a tota aquesta "andròmina" ajudant a que tot sembli el que vol ser.
Finalment, els tècnics encarregats de recordar-nos que les orelles són per gaudir de la música i que convé fer una "ITV" de l'oïda una vegada l'any (després del Carnaval), entre cables i "enxufes" munten els "altaveus" (mai més ben dit). Ho repeteixo ?
Entre soldadura, engomada, pintada i al mig de mil i una xispes no hi manquen les becaines al sofà, les xocolatades de la mitjanit dels dijous, els "xenflis" dels dissabtes, el "cava" del diumenge, el cafè a "ben sopat", les xerrameques al voltant de l'estufa de construcció pròpia els dies de forta fret i els nervis tot mirant els partits del Barça i l'atracament del "trencilla" de torn.
El local està situat a La Clota Grossa ben bé al mig d'un curiós paisatge a recés d'uns frondosos pins. El fort vent de l'hivern xiula en passar pel mig de les branques donant el to d'una pel.lícula hitchcockniana. Dins, el treball pausat comença passada la festivitat dels Reis tornant-se en frenètic a pocs dies del Carnaval. El decorat del local, testimoni de "les mil una" destaca pels pòsters "educatius", pintades, "graffitis" i sobretot per tota classe de "restes de sèrie" d'altres carrosses barrejades amb eines, cables, pots, pinzells, fustes, "varilles", "planxes de ferro", fulloles tot fent un batibull amb papers de diari i plàstics. La seva visió i el seu aspecte ens transporta a un taller que la majoria hem conegut i recordem. Sabeu a quin em refereixo ?
I si no "fas bondat" et diuen que vindrà la noia de la nevera, de manera que tots els homes ens portem malament sense cap resultat. Això és com ets petit i et diuen que vindrà el "coco". Aquesta en té dos.
Però tot això s'ha acabat. El local, amb la finalitat de convertir l'indret en un parc, s'ha derruït. El sol i la lluna, de l'última carrossa, s'han amagat en un altre edifici. El sol i la lluna il.luminaran, un de dia i l'altra de nit, les altres carrosses que també han estat traslladades.
I ja hi som. Estem en un altre lloc. Una nau. Espacial ? No ! Especial.
Hi ha 4 carrosses més. La fressa és quatriplicada. Hi trobo a faltar els pòsters educatius. De bon començament, les parets grises donen un aire de fotografia de l'Esquirol, més tard, a mesura que les carrosses agafen color dels pinzells i pintures que els "matalots" s'encarreguen de fer anar, ja sembla una postal de colors. De totes maneres hi ha moments en que sembla una foto instagram manipulada per una mà experta. L'ànec s'ha tornat groc, les palmeres agafen color, l'elefant passa de gris a dorat i el camió porta una marxa AC/DC.
