LA FARANDOLA
La Farandola és un ball típic que es balla a l'Escala
Descripció: La Farandola de l’Escala és un ball participatiu que pot ballar qualsevol persona sense cap altre requeriment que agafar-se de les mans per formar una llarga filera que va encapçalada i tancada per una parella que comanden el ball. L’únic requeriment de la Farandola és que mentre es balla ningú es deixi anar de les mans.
A la Farandola els balladors comencen a saltar amb la música i fan diverses evolucions a voluntat de la parella de capdansers que van enllaçats amb un mocador: ziga-zaga, serp, etc. Quan ells volen comencen un pont amb el mocador per sota del qual va passant tothom invertint així el sentit del ball. També quan ho desitgen comencen un caragol del que ells ocupen el punt central i que es fa molt dens. Un cop la darrera parella a tancat el caragol i a voluntat seva comença a desfer-lo invertint el sentit de la marxa, moment en que és més difícil mantenir-se agafats de mans.
Un cop desfet el caragol i després de més figures, a voluntat dels capdansers, s’acaba la Farandola.
Acompanyament musical: cobla o conjunt musical divers.
Vestuari: sense cap requisit. Hi ha un bon nombre de persones que van disfressades.
Història i transformacions de l'element: A principis del segle XX, als balls de Carnaval de l’Escala, que eren amenitzats per la cobla orquestra La Principal de l’Escala, es ballaven els balls de moda i la Farandola marcava la mitja part, després de la qual era costum convidar la parella a un refresc per passar la calor. El ball es deixa de ballar en motiu de la Guerra Civil i es reprèn a partir de finals dels anys quaranta fins el 1957 degut a la desaparició de la cobla de l’Escala.
No és fins el 1976 que un grup de joves de l’Escala organitzen l’Esbart dansaire la Farandola i decideixen reactivar el ball per usar-lo com a ball participatiu. Per documentar-lo, Josep Clos s’entrevista amb l’antic capdanser Josep Pascual, que havia pres el relleu a Pepito Oriol, qui li explica com es porta el ball i quines figures es fan. Al mateix temps es cerca la música per poder-la facilitar a les orquestres o cobles llogades per Carnaval.
L’any 1992 es fa una recerca per localitzar la lletra de les estrofes de la cançó entrevistant persones grans i aconseguint la recuperació de dotze estrofes. La música és molt alegre i repetitiva i té lletra, cosa que fa que el públic que no balla pugui acompanyar músics i balladors cantant.
LLETRA DE LA FARANDOLA
Ballarem la Farandola
amb una mata d'escarola.
Ballarem la Farandola
amb una mata d'enciam.
Trul·la!, trul·la!, aixeca la cama
trul·la!, trul·la!, aixeca-la bé
que el dissabte tindré carta
i el diumenge em casaré.
Que el dissabte tindré carta
i el diumenge em casaré.
Ingresseu-m'ho a la caixa
que necessito molts calés.
Me'ls poliré en un viatge
travessant el món sencer.
amb una mata d'escarola.
Ballarem la Farandola
amb una mata d'enciam.
Trul·la!, trul·la!, aixeca la cama
trul·la!, trul·la!, aixeca-la bé
que el dissabte tindré carta
i el diumenge em casaré.
Que el dissabte tindré carta
i el diumenge em casaré.
Ingresseu-m'ho a la caixa
que necessito molts calés.
Me'ls poliré en un viatge
travessant el món sencer.
|
|
|
